1930
August
1930
November
1931
April
11
1931
April
13
1931
June
1931
June
27
1931
August
01
1931
December
08
1932
January
1932
August
09
1932
September
1932
September
08
1932
November
19
1932
1933
January
09
1933
November
1934
April
1934
October
05
1936
February
15
1936
March
03
1936
July
16
1936
July
17
1936
1936
July
23
1936
August
1936
October
1937
March
1937
June
1938
September
1939
March
31

Història d'Espanya 2n Batxillerat

Dates que s'han d'estudiar per l'examen

Swipe

Pacte de Sant Sebastià

Agrupació de líders polítics republicans planejen un cop d'estat

Declaració de la República a Jaca

Els habitants de Jaca declaren la República i són reprimits

Eleccions municipals

La població es pren aquesta votació com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia. Els ajuntaments republicans guanyen per golejada on és més important: a les capitals de província.

Proclamació de la República a Barcelona

Lluís Companys surt al balcó de l'Ajuntament de Barcelona i declara la República. Unes hores més tard, Macià declara la República Catalana dins la confederació d'Estats Hispànics (declara l'Estat Català dins la república federal Espanyola). Des de Madrid s'envien 3 ministres per fer recular Macià i que l'Estat Català passi a ser la Generalitat de Catalunya, un òrgan de govern de caràcter autonòmic dins la república Espanyola de caràcter unitari.

Redacció de l'Estatut de Núria

Un grup de 46 representants de diferents ajuntaments i el govern provisional de la Generalitat redacten el projecte de l'Estatut de Catalunya. Demanen:

  • L'Estat Català (República Espanyola federal)
  • Català com a única llengua oficial. Comunicació entre Madrid - Barcelona en Castellà.
  • Competències: Ensenyament, cultura, dret civil, justícia, obres públiques, sanitat, agricultura, règim municipal, ordenació territorial, policia i ordre públic.
  • Possible annexió de nous territoris: PPCC
  • Finançament amb impostos directes

Eleccions generals

Victòria progressista i socialista

Referèndum sobre l'Estatut de Catalunya

S'aprova amb un 99,4% del "Sí" amb una participació del 75%.

Constitució del 1931

S'enllesteix la nova constitució, de les més avançades per l'època:

  • Llibertat de culte i circulació
  • Inviolabilitat del domicili i correspondència
  • Estat laic
  • Sufragi Universal Femení
  • Dret a Divorci
  • Autonomies històriques (Catalunya, País Basc i Galícia)

Revolta minera a l'Alt Llobregat

Els miners de les localitats de l'Alt Llobregat (Fígols, Cardona, Súria, etc.) s'alcen i es declara l'anarcocomunisme, cosa que comporta repressió.

Cop d'Estat de Sanjurjo

Se'l condemna a mort, però rectifiquen i, al final, es queda a la presó.

Llei reforma agrària

Com que hi havia molt de malestar entre jornalers i grans latifundistes, els jornalers ocupaven finques, reclamant la propietat de terra. És per això que s'aprova la llei de reforma agrària, en la qual s'estipula que qualsevol jornaler té dret a la seva terra. Per a fer-ho, es forma l'Institut de Reforma agrària, que pretén fer la tasca de repartir les terres i indemnitzar a tots aquells a qui se'ls prenen les seves propietats a no ser que formin part de la gran noblesa. Això causa una gran agitació social.

Aprovació de l'Estatut de Catalunya

De maig a setembre es va debatre a les Corts Espanyoles l'Estatut de Catalunya, que va ser retallat. Eus aquí els afectes

  • Catalunya és una regió autònoma d'Espanya (República Espanyola unitària)
  • El Català i el Castellà són llengües cooficials
  • Formació del tribunal de garanties constitucionals (verificador de què al Parlament es faci tot legal).
  • No annexió d'altres territoris
  • Pocs recursos financers
  • Competències limitades: Creació escoles, Règim local, obres públiques, sanitat, beneficència, cooperatives, serveis agraris, justícia, nominació de magistrats, dret civil català, Tribunal de Cassació (òrgan d'apel·lació) i, parcialment, policia.

Eleccions autonòmiques de Catalunya

ERC es forma com a primera força electoral a Catalunya. Macià es converteix en president fins que mor, quan serà substituït per Companys

Radicalització CNT

Els fets de Casas Viejas en són un exemple.

Insurrecció Casas Viejas

Insurrecció anarquista al poblet de Casas Viejas, on en govern d'Azaña causa desenes de morts, fet que produeix la caiguda del govern.

Eleccions generals

Guanya la dreta (CEDA), per la divisió de l'Esquerra, l'abstenció anarquista, el malestar per l'anticlericalisme i la conjuntura econòmica. Tot i la victòria, el president de la CEDA, Gil Robles, no governarà, sinó que s'escull a Lerroux del Partit Radical. La victòria de la dreta comporta:

  • L'ajornament de la reforma agrària
  • Aprovació de la llei d'amnistia, que exilien Sanjurjo & Co.
  • Paralització dels Estatuts del País Basc i de Galícia i del traspàs de serveis a la Generalitat de Catalunya.


La Lliga Catalana supera a ERC.

Llei de contracte de conreus

Els pagesos, masovers i rabassaires podien adquirir les terres que conreaven i l'estat amortitzava a l'antic amo.

Fets d'octubre

Del 5 al 18 van succeir uns fets ocasionats pel malestar de la població d'esquerres en assabentar-se que Gil Robles, president de CEDA volia posar tres ministres seus al govern, ja que la CEDA havia guanyat les eleccions. L'Alianza Obrera (CNT + UGT) declara una vaga general que va esdevenir de caràcter revolucionari a Astúries i a Catalunya.

Astúries:

  • Es mobilitzen 20000 miners armats i prenen el control de diferents zones estratègiques.
  • S'envia l'Ejército i La Legión, comandats per Franco a frenar-la
  • Dura repressió: 1000 morts, milers de ferits, empresonaments, exilis, prohibició de diaris, dissolució d'ajuntaments, etc.

Catalunya:

  • Es torna a declarar l'Estat Català dins la República federal Espanyola (3r cop)
  • El Govern ocupa diferents punts estratègics de la ciutat de Barcelona
  • El Gobierno declara l'estat de guerra i Batet esdevé president accidentat de la Generalitat de Catalunya
  • Hi ha resistència al local del CADCI i al Palau de la Generalitat
  • El govern, l'alcalde de Barcelona, regidors d'ERC, etc. es tanquen al Palau de la Generalitat fins que es rendeixen.
  • Gran repressió: Prohibició de diaris, tancament del parlament, dissolució d'ajuntaments, suspensió de l'Estatut, anul·lació de la llei de contractes de conreu, 30 anys de presó per Companys & Co.


Tot això fa que el Gobierno de dretes hagi de dimitir i convocar-se unes noves eleccions

Eleccions del 36

A causa de l'escàndol de l'Estraperlo, en el que el fill de Lerroux va traficar ruletes de joc, malgrat que a Espanya estigués prohibit, el govern va haver de fer un pas enrere i convocar eleccions, que les guanya el Front Popular, un poti-poti de totes les entitats d'esquerra exceptuant la CNT-FAI, que se'n manté al marge malgrat donar-hi suport. A Catalunya es van presentar com a Front Català


L'altre candidat era el Bloc Nacional, una agrupació de tots els partits de la dreta: la CEDA, monàrquics i tradicionalistes. Els feixistes es queden al marge. A Catalunya, l'opció de dretes era el Bloc Català d'Ordre, liderat per la Lliga.

Govern de Largo Caballero

Largo Caballero forma un govern d'unitat després que José Giral deixi la presidència del Govern. En aquest govern hi havia socialistes, comunistes, anarquistes i republicans. Aquesta entesa va posar punt final a la violència desmesurada viscuda als carrers republicans.

Cop d'Estat feixista al Marroc

Comença el cop d'estat al Marroc.

2n dia

Arreu d'Espanya, els comandaments militars reben el missatge per alçar-se. Aquest alçament tindrà èxit a Menorca (Goded), Galícia, Navarra (Mola), Aragó occidental, el nord d'Extremadura, Castella la Vella, Lleó, Sevilla (Queipo de Llano), Cadis i Córdoba.

A la resta del territori, el llevant, Menorca, Castella la nova i la majoria d'Andalusia i el sud d'Extremadura, el cop d'estat fracassa. És a dir, que té èxit en les zones rurals i tradicionalistes, però defalleix en les zones industrials. Aquesta divisió abocarà a una Guerra Civil.


Comité Central de Milicies Antifeixistes

Van ser una agrupació de voluntaris d'esquerra que promoguts per la Generalitat de Catalunya, es van organitzar en columnes per recuperar el front d'Aragó, enviant 20.000 milicians que van estabilitzar el front. També es va provar de recuperar les illes balears amb en Bayo, però fracassa a Mallorca.


Això i el fet d'haver-se apropiat de forma unilateral diferents serveis no acordats segons l'estatut de 32 com ara Duanes, FFCC o defensa va incrementar la crispació amb el govern de la República, que derivarà a la formació d'un nou govern amb Terradelles que dissoldrà el CCMA.

Junts de Defensa Nacional

Es forma l'òrgan de govern totalitari del bàndol nacional en què es nomenarà a Francisco Franco "generalísim", convertint-se en el "caudillo"

Comité de No-intervenció

Promulgat per la Gran Bretanya i les dictadures se'l passen per l'arc de triomf

Decret de col·lectivitzacions

Aquest decret es va redactar per resoldre el problema de molts obrers que s'havien quedat sense cap ja sigui perquè ha fugit al bàndol nacional o perquè l'han matat.

La nova instrucció dictaminava que si una empresa tenia més de 100 treballadors, es col·lectivitzava, és a dir, que els treballadors n'eren propietaris i serien subvencionades per la Generalitat. Si en tenia menys de 100, seria una empresa privada amb un comitè de treballadors.

A més, s'intervenen bancs i caixes d'estalvi.

Fets de Maig

Quan es desallotja la CNT de la seu de Telefònica de Barcelona perquè se'ls acusava d'interferir les comunicacions entre els Governs, els anarquistes es van rebotar i, conjuntament amb el POUM s'alcen contra la Generalitat, posant barricades i causant centenars de morts. Per part del govern central, s'envien 5000 guàrdies d'assalt.

Això farà que l'anarquisme es vegi reduït a Catalunya a favor del comunisme, que s'il·legalitzi el POUM i es persegueixin a llurs líders, la recuperació de l'ordre als carrers, la formació d'un nou govern de la Generalitat presidit per Companys (ERC) conjuntament amb el PSUC i el desencadenament d'una crisi política que farà dimitir Largo Caballero i pujarà Negrín, que serà més centralitzador.

També es reorganitzarà l'exèrcit popular i es traslladarà el govern de la República a Barcelona, cosa que generarà molta mala maror.

Negrín és president del Govern de la Reública

Negrín succeeix a Largo Caballero després dels fets de Maig

Redacció Carta Pastoral

L'Església Espanyola es va posicionar gairebé completament a favor dels rebels. Per això, al juliol del 37, van redactar una carta pastoral en què dotaven al cop d'estat un caràcter de creuada, justificant-lo.

Dissolució Brigades internacionals

Aquest cos de voluntaris internacionals promogut pels partits comunistes d'arreu del món i format el setembre del 36 es dissol veient que està tot perdut.

En total van arribar a venir uns 60.000 voluntaris.

Final de la Guerra

La República cau, el franquisme guanya la guerra i les democràcies europees reconeixen el nou règim.

Mèxic dona suport als refugiats republicans i els acull, sempre que hagueren pogut pagar el bitllet de vaixell.